L'abocador: què amaguen sota la catifa?

Des de l’any 1974 fins al 2006 va estar en funcionament l’abocador del Garraf, el més gran de l’Estat, amb 27 milions de tones d’escombraries i responsable del 33 % de la contaminació atmosfèrica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A l’abril del 75 es comença a notar l’efecte dels gasos i lixiviats a la zona del Garraf més rica en avencs. Però és amb les pluges del 2018 quan el vessament d’aigües contaminades alerta les poblacions del Garraf i Sitges.

A principis del 2019 s’inicien les obres de restauració dels 448.735 m² que pertanyen al terme municipal de Begues; és quan es segella la superfície, que, segons els geòlegs, provoca un efecte d’olla a pressió: la impermeabilització del terreny i l’aturada d’extracció dels gasos provoca l’acumulació de biogàs en molts avencs i en fa l’interior irrespirable.

Entre els dies 10 i 14 del maig passat es van produir moviments sísmics que van provocar desperfectes en cases de la Plana Novella. Descartat que l’origen fossin moviments tectònics o explosions de les pedreres, es va relacionar amb la injecció de nitrogen líquid per apagar el foc en les zones enceses per la descomposició química de matèria orgànica.

Els ajuntaments de Gavà i Begues, tard però, van sol·licitar a l’AMB, responsable de la gestió de l’abocador, explicacions i la convocatòria de la comissió de seguiment de les obres, que no es reunia des de l’inici de la COVID.

Crida l’atenció com l’equip de govern de Begues, en lloc de fer costat a les entitats que sempre han qüestionat aquesta restauració de l’abocador, com el Centre d’Estudis Beguetans, s’ha dedicat a fer propaganda dels diferents consellers de Territori i Sostenibilitat en les seves visites a Begues, Santi Vila el 2016 i Damià Calvet el  2020.

Cal buscar solucions urgents i demanar responsabilitats!