Ens volen cansats i derrotats, però tornarem més forts

Avui fa gairebé un mes, els nostres companys i companyes eren condemnats de manera injusta a més de 99 anys i sis mesos de presó per haver defensat el nostre dret a decidir democràticament el nostre futur. Un mes després, la repressió no ha fet més que augmentar i s’han multiplicat les persones represaliades i empresonades, amb qui ens solidaritzem i de qui ens hem posat a disposició.

El gruix de la ciutadania ens hem mobilitzat per defensar els nostres drets i llibertats col·lectives i exigir-li a l’estat que s’assegui i dialogui d’una vegada per totes.

El malestar per la sentència s’ha fet sentir al carrer però també des de les institucions. Però la unitat d’acció ja ha començat a donar els seus fruits, a tots els nivells:

• Al Govern, aprovant un acord per instar l’estat a dialogar sense condicions i defensant l’autodeterminació com a via per decidir el futur polític de Catalunya.
• Al Parlament, celebrant-hi un ple extraordinari i registrant-hi una proposta de resolució que rebutja la sentència.
• Als ajuntaments, celebrant plens extraordinaris i aprovant-hi, en centenars d’ells, una moció pactada entre els partits i les entitats municipalistes.

No tot ha estat positiu, però. A la repressió de l’estat, coneguda i previsible, s’hi han sumat males praxis de la nostra policia que no podem passar per alt ni deixar de denunciar.

Hem de ser, com fins ara, a tot arreu. Tant al carrer com a les institucions, no podem ser a cap altre lloc que al costat de la ciutadania.. Hi serem també tots els electes, en iniciatives unitàries com l’Assemblea de Càrrecs Electes.

La sentència no ha estat el final de res, sinó un nou impuls per al moviment independentista.

Ens volen cansats i derrotats, però no saben que tornarem. I que tornarem més forts.

Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès i Marta Vilalta.