No tot s'hi val!

El transfuguisme polític és una pràctica perversa que deslegitima l’acció de govern i que, tot i la seva legalitat, considerem que no és ètica i que és contrària a l’acord antitransfuguisme que els partits signen en nombroses ocasions.

Les votants se senten enganyades, ja que avalen partits polítics i no persones individuals, projectes col·lectius i no iniciatives personals. Els programes electorals són un contracte social entre el votant i el partit, que esdevé un ferm compromís.

Malgrat discrepàncies, nous projectes o idees que no encaixin dins un mateix partit, qualsevol representant polític ha d’haver estat avalat per un programa i legitimat a través d’un procés electoral.

Aquesta mancança democràtica s’incrementa quan el trànsfuga passa d’un partit d’esquerres i progressista a fer costat a un de dretes i conservador sense haver pactat canvis en el programa d’actuació municipal. No hi ha programa que justifiqui aquesta decisió. No es pot emprar com a excusa la urgència de la COVID, quan sí que hi ha temps per a negociar noves regidories i tinences d’alcaldia. A Begues, el fet que l’exregidora d’ERC passi a l’equip de govern els dona la majoria absoluta, la qual cosa comporta una pèrdua de pluralisme democràtic, de transparència i de diàleg per a arribar a un consens amb l’oposició. Hi hem perdut totes.

JxCAT ha instrumentalitzat la política per reforçar el seu poder. Malauradament, ja hi estem acostumades: el partit que governa l’Ajuntament de Begues va arribar al poder pactant amb el PP una moció de censura l’any 2011 i, pocs mesos després, fent fora el PP, que li feia nosa.

Aprofitem per a reivindicar el pensament d’un referent polític com Julio Anguita: justificava qualsevol pacte al seu famós «programa, programa, programa». No fer-ho desvirtua la política, els polítics i, per extensió, la democràcia.