Sobre drets i deures

El paper dels partits a l’oposició passa pel control de l’acció del govern. Però la democràcia també atorga a tota oposició obligacions que no cal menystenir. A vegades hi ha qui hiperventila quan, en un Ple, recordem a determinades regidores les seves obligacions com a oposició. És curiós que haguem de sentir tot el dia com de malament ho fem a govern i no se’ns permeti recordar allò que altres haurien de fer per anar bé. I no, no pretenem alliçonar ningú. Sols que quedi constància de la importància de conèixer el funcionament de l’administració en la qual exerceixes. Cal conèixer els recursos dels quals disposem i fer-ne un ús responsable. I això val tant per a regidors en càrrec com per a “expolítics” que sovint canvien de barret: ara “entitat”, ara “ciutadania independent”.

Malauradament sempre hi ha qui prefereix actuar amb... com era allò? Filibusterisme?... per alentir qualsevol procés, col·lapsant l’administració i sobrecarregant treballadors municipals buscant documentació, elaborant informes o reclamant dades que, dedicant-hi temps i ganes, elles mateixes aconseguirien accedint als recursos telemàtics als quals tenen accés. No oblidem la nostra principal obligació: defensar els interessos de tota la ciutadania, no només dels teus, fent-se valer allà on la ciutadania els ha donat majoria.

O no ens aniria a tots més bé si els comuns dediquessin part del seu temps a pressionar Ada Colau (presidenta AMB) per destinar més recursos a Begues? O si els socialistes de Begues reclamessin al seu partit a Madrid compensacions per la recent anul·lació de l’impost de plusvàlues? O si uns i altres pressionessin el gobierno más progresista de la historia per garantir el finançament que Catalunya es mereix i el retorn del deute que ens pertoca? Això sí que seria una autèntica “oposició responsable”.