Una absoluta falta d'empatia

Van arribant els primers rebuts dels tributs municipals. La majoria heu notat grans pujades dels imports i l’enduriment de les condicions pels pagaments ajornats. Us ho vam dir fa uns mesos, que el Govern municipal, quan la situació econòmica demanaria la màxima liquiditat possible en mans de la gent, va optar per apujar-ho tot: IBI, escombraries, clavegueram, guals...

Al debat de les ordenances fiscals, tota l’oposició real vam demanar congelar impostos i taxes. Ens van dir que era impossible, que era imprescindible apujar la cobertura dels costos dels serveis ―també dels que beneficien conjuntament tota la ciutadania― i que els grans romanents existents en cap cas permetien una política fiscal més moderada.

Al ple d’abril es va aprovar una modificació pressupostària: 1.740.309 euros. És un augment de la despesa del 15 % sobre el pressupost vigent, i s’ha finançat, naturalment, amb romanents que ens deien que no es podien fer servir per a facilitar la congelació dels tributs locals.

Estem a favor que s’activin els romanents. Poden sorgir necessitats impossibles de preveure o es pot fer curt en alguna partida del pressupost, però en aquesta modificació hi ha coses que no semblen partides que han quedat curtes ni necessitats noves, com el manteniment de zones verdes, la neteja de rieres i prats, el manteniment de la via pública, una factura del 2016 o l’edició de quatre llibres, per més interessants que siguin.

Tot això no són imprevistos, sinó coses que no es van pressupostar i ara es paguen amb romanents. S’hauria pogut fer el mateix amb altres coses. Només hauria calgut que el Govern de Begues hagués tingut l’empatia de tants i tants ajuntaments d’arreu de Catalunya i de tota Espanya; però aquí no la tindrem, perquè aquest govern de Begues té una absoluta falta d’empatia vers la gent.