La Llei de Seguretat Nacional: la nova versió de la vulneració de drets fonamentals

La llei vigent de 2015, preveia que en el termini d’un any s’havia de remetre al Congrés un projecte de llei que regulés la disposició de recursos a la Seguretat Nacional. No ha estat fins el passat 22 de juny, que el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei. Cal dir que ,atès hi ha una alteració de drets i llibertats, la citada reforma s’haurà de tramitar com a llei orgànica, és a dir, amb majoria absoluta del Congrés.

La llei diu a l’art. 23, què és una situació d’interès per a la seguretat nacional, i afecten als àmbits de seguretat sanitària, seguretat del medi, seguretat energètica, seguretat a l’àmbit de transports, seguretat econòmica i financera...

Segons el diari el País, a part d’això, tots els majors d’edat podran ser mobilitzats en cas de crisi, i les autoritats també podran requisar temporalment tot tipus de béns. De confirmar-se oficialment aquets extrem, això seria gravíssim per a tota la ciutadania. Si bé a la llei 2015, ja es preveien aquestes prestacions, sembla que la nova redacció té una altre esperit. Pel mig hem tingut l’1O i la COVID19.

Sí és oficial: en situacions de crisi, les autoritats podran regular la producció industrial.

Caldria més espai per poder desenvolupar més la informació sobre aquest avantprojecte de llei, però una cosa és clara: això fa ferum a una nova versió de repressió.

Tenint en compte que serà el Consell de Seguretat Nacional (President del Govern, Política Nacional, cap d’Estat Major de Defensa, secretari d’Estat de Seguretat, director CNI, secretari d’Estat d’Exteriors...) qui prendrà la decisió de qui haurà de fer les prestacions personals (mobilitzar-se) o cedir els seus béns, ja ens podem anar calçant.

La pregunta és: qui en donarà suport? Si ho fa, a canvi de què?

Mentrestant, a gaudir de l’estiu amb cura!