Història

D’acord amb les excavacions de la cova de Can Sadurní, la història de l’ocupació humana a Begues comença fa almenys 11.000 anys, amb els caçadors-recol·lectors de l’Epipaleolític. Fa uns 7.000 anys van començar a fer de pagesos i pastors, però els beguetans del Neolític encara vivien en coves i cabanes. No va ser fins fa uns 2.500 anys que van construir al Puig Castellar el primer poblat de pedra. Els romans, que van arribar a les nostres terres fa poc més de dos mil anys, van acabar amb la cultura autòctona dels ibers. No sabem exactament què van fer a Begues ni els romans ni els visigots que els van seguir durant els 7 primers segles de la nostra era, però el camí ral de Barcelona a Tarragona per Sant Boi, Sant Climent, Begues, Olesa i Vilafranca podria ser obra dels primers.
 

Guifré El Pilós, ferit a Begues (any 897)

Cap a l’any 718 els musulmans van ocupar Barcelona, d’on van ser expulsats pels francs l’any 801. En aquell moment els francs van establir la frontera de la Marca Hispànica al riu Llobregat. Hi ha la hipòtesi que el comte Guifré el Pilós fou ferit de mort l’any 897 a Begues en una batalla contra els sarraïns, i l’any 898 es documenta una altra batalla contra els sarraïns que va tenir lloc a Bighash o Bígux (interpretat com Begues), al camí de Barcelona.

A començaments del s.X, la frontera va quedar establerta a aquest costat del Llobregat, documentant-se per primer cop el castell d’Eramprunyà l’any 957. Dins del terme d’aquest castell es crearen algunes parròquies per consolidar-ne l’ocupació, i una d’elles fou Sant Cristòfor  esmentada per primer cop l’any 981 tot i que l’any 972 ja es coneix el lloc de Begues. A l’església vella de la Rectoria s’ha trobat una tomba antropomorfa ocupada d’aquesta època. La baronia d’Eramprunyà governaria aquesta parròquia durant tota l’època feudal, i encara uns segles més.
 

Construcció església de La Rectoria - 1578 

L’any 1578, un cop superat el desgavell demogràfic causat per les pestes, i amb un reviscolament propiciat per la immigració occitana, es construí l’església actual de la Rectoria, molt més gran que la romànica anterior. La població de Begues, però, es va mantenir disseminada en masies sense cap nucli urbà fins al s.XIX. Fins aquell moment hi havia, a tot estirar, petits agrupaments de masies com els de la Clota o de Mas Traval, així com més endavant, al s.XVIII, el raval de Sant Martí, que és el nucli d’estructura urbana més antic que queda.  

A finals d’aquest mateix segle, la construcció del pont de Molins de Rei (1769) i la carretera d’Ordal, comportà la marginació del camí ral de Begues i l’estancament de la població beguetana, que no va arribar als 500 habitants fins a mitjans del s.XIX, coincidint amb la creació dels ravals de la Rectoria  (aquest a sol·licitud del rector per tal obtenir rendes i protecció en front bandolers i guerrillers), de Santa Eulàlia, de Campamà, de la Barceloneta i del carrer Major (aquests altres per parcel·lació de les grans propietats de Can Romagosa i Can Sadurní, facilitada per la fi dels drets de la baronia que va comportar la constitució del 1812). 
 

Construcció de la carretera a Gavà - 1881

L’any 1881 el tren arribà a Gavà i d’aquí sorgí el projecte d’obrir la carretera per comunicar l’estació de Gavà amb Begues, i que s’inaugurà per la festa major de l’any 1886, coincidint pràcticament amb el moment que la  població assolia els 1.000 habitants.

L’any següent, però, va arribar la plaga de la fil·loxera, marcant l’inici del declivi de l’agricultura i comportant l’abandó de les vinyes més pobres i apartades. El tren i la nova carretera faciliten l’arribada de forasters amb inquietuds, amb l’inici de l’espeleologia (1897) i les excursions científiques, o a la recerca d’aire pur i sa (Begues destaca com a destí curatiu per a malalties respiratòries) i, finalment, les segones residències, algunes tan emblemàtiques com la Torre de la Fundació Bosch.
 

Arriba la llum i el telèfon -1925

A començaments del s.XX, el prohom Jaume Petit crea la línia d’autobusos a Gavà, un parell d’hotels, el Petit Casal, una colònia per a sordmuts, etc. Es crea l’Orfeó de Begues i el club de futbol, s’editen col·leccions de postals, s’aixequen edificis modernistes com l’Escorxador i, finalment, l’any 1925 arriba la llum i el telèfon. Davant de tal creixement es comença la construcció d’una nova església allà on més ha crescut el poble (1931). Després neix la Cuca Fera (1934) i els estiuejants construeixen el seu club, el “casino” (1936). Aquell mateix any esclata la tràgica Guerra Civil i ho atura tot.

 
La Guerra Civil- 1936

Begues no va ser escenari d'enfrontaments armats durant la Guerra Civil. Les tropes franquistes no entren a Begues fins al 23 de gener de 1939, ja gairebé acabada la guerra. No obstant, els tres anys de la guerra no van ser gens fàcils per a la població. Es van viure molts moments de tensió, molta gent es va emboscar, hi havia molts refugiats, sorgien els primers conflictes amb grups anarquistes, i tota una generació (La Quinta del Biberó) de nois de 17 anys va perdre la vida al front. Amb l'arribada dels nacionals, es privaren tota mena de llibertats a la ciutadania, i s'aplicà una forta repressió a tota persona relacionada amb la República. A Begues, es van empresonar més de 50 persones, i hi va haver dos afussellaments. Les dones republicanes eren passejades pels carrers de Begues obligant-les a cantar el "Cara el Sol" 

No serà fins a finals dels 40 que Begues comença a aixecar el cap, essent un reflex la construcció de la nova església de Sant Cristòfor i la plaça Camilo Riu, així com l’edició de noves postals. Als anys 60, l’aparició del Seat 600 desencadena la construcció de segones residencies i el desenvolupament de noves urbanitzacions, amb un increment notable d’estiuejants. El boom de la construcció porta aparellat l’abandó progressiu de l’agricultura i la desaparició dels apreciats presseguers de vinya. A inicis dels 70, la construcció de l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan porta per compensació l’arribada de l’aigua del Llobregat i la millora de la carretera de Gavà. 

Incendi forestal al parc del Garraf - 1982

Finalitzada la dictadura, la vida social del poble desperta definitivament, es recupera la Cuca Fera i es crea la Coral Montau. L'any 1979 se celebren les primeres eleccions municipals i el 1982 un gran incendi forestal crema tot el parc natural de Garraf, just acabat de declarar. A mitjans dels 80 s’assoleixen els 1.500 habitants, i a poc a poc molts estiuejants decideixen convertir-se en residents permanents.


La construcció l’any 1994 de l’autopista C-32, juntament amb el creixement econòmic general, incentiva l’arribada de moltes parelles joves amb nens petits a la recerca de la qualitat de vida de Begues. Això comporta un espectacular creixement urbanístic i demogràfic, de forma que si l’any 1991 hi havia 2.000 habitants, l’any 2001 ja n’hi ha 4.500. Al segle XXI, la construcció de la variant i de molts altres equipaments, junt amb un cens que l’any 2009 supera els 6.000 habitants.

Darrera actualització: 08.09.2016 | 17:19
Darrera actualització: 08.09.2016 | 17:19