# Des de casa...

Iniciem aquest article amb una reflexió sobre el ple per a discutir el pressupost municipal del 2020. L’aprovació inicial va tirar endavant amb els vots de JxCat i de la regidora no-adscrita Marta Roig, i va rebre, entre d’altres, el nostre vot en contra perquè entenem que l’aprovació del pressupost és l’acte més important de l’acció municipal i que aquest, malgrat complir els criteris bàsics d’unitat i estabilitat pressupostària, es va presentar tard, malament i amb falta de transparència.

A la CUP apostem per pressupostos participatius i comunitaris, i aquests no ho són. Hem trobat a faltar reunions informatives prèvies, i, per exemple, no hi ha cap partida per a la prevenció i l’acompanyament de les víctimes d’agressions masclistes.

Ens queda un regust agredolç escoltant de l’equip de govern lloances a qui els fan costat i retrets a qui no. La dissidència no és desídia.

De sobte, tot s’atura davant la pandèmia del coronavirus i s’obre un panorama incert: augment trepidant del nombre d’infectats, inseguretat econòmica, precarietat laboral, falta de confiança en les institucions…: un marc perfecte perquè els governs implementin actuacions polítiques semblants a les que es van seguir el 2008: és la «doctrina del xoc», terme encunyat per Naomi Klein que es pot resumir en «fer més rics els rics i més pobres els pobres».

Les crisis, però, són també oportunitats per a exercir la solidaritat. A Begues, les joves del 6tres9 han creat la Xarxa Cuidem-nos Begues. Aquestes iniciatives són importants per a arribar on no arriben les administracions; especialment, per a les persones que pateixen més el tancament de serveis i equipaments.

Ara hem de lluitar més que mai per defensar i mantenir els serveis públics i els drets socials i protegir els col·lectius més vulnerables.

Salut i República!

#JoEmQuedoACasa