Cerquem solucions al nostre comerç de proximitat

La nostra alimentació no hauria de ser un negoci per a ningú, però, a l’Estat espanyol, el 90 % de les compres de productes elaborats el fem en establiments de cadenes alimentàries que imposen les seves regles i marquen les nostres tendències de consum. Concretament, Mercadona, Carrefour, Día, Eroski i Lidl controlen més del 50 % del mercat i fan de coll d’ampolla entre productors i consumidors.

Ens exclamem quan una botiga de tota la vida tanca, però quantes vegades hem anat a comprar a aquesta botiga que acaba de tancar?

Les grans distribuïdores s’asseguren marges de beneficis d’un 60 % de mitjana (i en alguns casos de fins al 400 %) sobre el producte final. Penseu a quin preu compreu un litre de llet! El preu a què en venen el litre els ramaders va de 30 a 35 cèntims d’euro. I això només és un exemple. Conseqüència: només poden sobreviure les grans empreses que, es diu, són més competitives.

Segons la normativa vigent, la majoria dels productes d’alimentació i neteja es poden vendre a granel. Originalment, la funció de l’envasat havia estat la conservació, protecció, transport i agrupament dels productes, però la mecanització dels processos de producció, l’increment de les distàncies d’origen i el fet de facilitar l’autoservei fan que tinguem un sobreenvasat, sovint innecessari, que fa difícil el tractament i recuperació dels recipients.

I..., de cop i volta, sorgeix una cosa anomenada «coronavirus»... i acabem tots fent cua i cercant solucions al nostre comerç de proximitat.

Doncs això: anem a botigues properes, amb productes de proximitat; prioritzem comprar a granel o productes no sobreenvasats, a mercats de pagès, agrobotigues; creem cooperatives d’autoconsum…!

La nostra salut, el medi ambient i l’economia del nostre entorn ens ho agrairan.