Com créixer i com viure? Quin poble volem?

Ens anem desconfinant i som afortunades per viure en un poble on, a pocs minuts caminant, estem envoltades de natura, on hi ha camins amples i corriols, planers i que s’enfilen, masies i coves, barraques i marges de pedra seca, camps llaurats i boscos, i tanta vida al bosc.

Vam declarar l’emergència climàtica i, abans de la 1a Taula Ciutadana, va venir la COVID-19 i ho va aturar tot, causant dolor, enduent-se vides, deixant gent sense feina.

Temps per a repensar com volem viure, individualment i com a poble. Avui som més conscients que cal compaginar les necessitats bàsiques amb el respecte a la natura; cal revisar on urbanitzem i com construïm. I seguim lluitant per defensar que el més bàsic no pot ser un negoci que beneficiï uns pocs.

El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Begues es va revisar per darrer cop l’any 1997. Classifica el sòl, defineix el model urbanístic i, si es desenvolupés, la població es doblaria. No serveix un pla de fa 23 anys, cal actualitzar-lo, modificar-lo i revisar-lo. Terrenys que ara veiem com a camps, si els seus propietaris o promotors ho volen, acabaran convertits en urbanitzacions. Com a mínim, els plans urbanístics que ampliarien el poble, construint més enllà d’on ara arriben les cases, s’haurien de revisar. També, aquells que s’han deixat caducar per conveniència econòmica.

És necessari treballar entre totes: veïnes, taules ciutadanes, tècniques i partits polítics, amb els coneixements actuals i les diferents mirades. Hem de decidir on són els límits del creixement, perquè créixer no és sinònim de viure millor ni de prosperitat, com ens volen fer creure. Seguim treballant perquè la «nova normalitat» sigui diferent, per l’habitatge digne amb preus dignes, pels serveis bàsics públics de qualitat, i compromesos amb el nostre entorn, la nostra vida.