#Covid-19. Si els polítics no ens salven, el poble haurà de salvar el poble (2a part)

Les nostres vides segueixen aturades. Algunes, més aturades que altres; aturades perquè respectem el confinament; altres no tant perquè el Gobierno ha decidit que s’ha d’anar a treballar; els indesitjables, aquells que tenen segones residències i es confinen a plaer, ara, a Barcelona o a la segona residència (Begues); finalment, tenim les vides que s’han aturat per sempre. Ja en són massa (més de 8.000 ja). És horrorós. Tenim casos a Begues de persones que ens han deixat. Afortunadament, també tenim casos de gent que s’ha recuperat. I mentrestant, hem de suposar que la vida segueix...

Quina vida ens espera d’ara endavant? Si no canviem les nostres conductes com a espècie, estem condemnats. Ara més que mai, hem de ser resilients i corregir tot el que s’ha fet malament. La societat ha de canviar. La política actual no dona resposta a les autèntiques necessitats de les persones. El Gobierno, com diuen a les TV de França, ha posat l’economia per davant de les persones, i a Catalunya seguim reclamant just el contrari. Curiós és que aquestes mesures tan de «dretes» les hagi pres el Gobierno suposadament «més d’esquerres i progressista de la història». Per a això se li va donar suport? Au va...

Estem orgullosos de com s’està gestionant la crisi a #Begues. Les persones, al centre. No és fàcil gestionar una crisi d’aquesta magnitud. Se’ls ha de felicitar. Ara és moment de donar suport incondicional. El nostre el tenen. El primer són les persones. Les mostres de solidaritat de la població emocionen. La dedicació del personal sanitari és meravellosa. El voluntariat i el jovent ens fan sentir orgullosos: cosir mascaretes, ajudar a atendre les persones més vulnerables, els nostres avis no estaran sols... El poble salvarà el poble. #OrgullDeBegues  #JoEmQuedoACasa

PD. Passo dels Borbons