Begues homenatja la tasca dels pastors de cabres i ovelles del municipi

'Vida, cançons i poesia dels pastors dels ramats de cabres i ovelles' és l'acte que tindrà lloc diumenge, 19 de novembre, al Mas Roig, a partir de les 11 h. Hi participaran Ferran Miralles, coautor dels llibres 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf' i 'Mil anys pels camins de l'herba, llegat d'un món que s'acaba', qui parlarà de la transhumància i els camins ramaders. I també diversos pastors, tant retirats com encara en actiu, com Josep Viñas, Miquel Basagaña, el Cisco, l'Adrián, i Arnau Orobitg.

L'esdeveniment també comptarà amb la intervenció de Víctor Mata, vicepresident del Centre d'Estudis Beguetans (CEB), una de les entitats organitzadores juntament amb Òmnium Cultural i Land Art. Mata realitzarà una explicació de la història del Mas Roig i de les barraques de pedra seca. Posteriorment també actuarà el grup de música Gallfer, el qual interpretarà cançons tradicionals de pastors, tot acompanyat de degustació de coca i mistela.

Begues ha estat terra de pastors i ramats des de la prehistòria. El terreny sec i pedregós del Garraf és més favorable a les cabres, i per això aquesta activitat ramadera és la més antiga i més integrada a la vida local. Així, el massís de Garraf va esdevenir una zona molt apreciada per a acollir durant l'hivern molts ramats d'ovelles que a l'estiu pasturaven als Pirineus i per Begues passen diversos camins ramaders també anomenats carrerades.

A principis del segle XX, el pasturatge de cabres va tenir un moment àlgid a Begues a causa dels estralls de la fil·loxera en la vinya i per l'obertura de la carretera a Gavà, l'any 1886, la qual va facilitar el transport de la llet de cabra a Barcelona (molt apreciada en aquell temps) i, per tant, el seu comerç. En aquella època cada casa de Begues tenia un petit ramat de cabres i algunes tenien ramats de diverses desenes o, fins i tot, d'algun centenar.

De la quasi desaparició a la lleugera recuperació

La fi de les cabres va arribar als anys 60 del segle passat a causa de les pressions de l'administració forestal i d'alguns grans propietaris locals que es queixaven que aquests animals perjudicaven el bosc i el seu aprofitament. Actualment, d'aquesta activitat tradicional i mil·lenària només en resten quatre desenes (comptant els d'ovelles) de corrals més o menys enrunats i alguns altres elements associats com les lleteres que corren el risc de desaparèixer.

L'Ajuntament, però, ha restaurat el corral de Mas Ferrer i ha creat un ramat de cabres guiat per un pastor (el Cisco) que es cuida de mantenir els tallafocs i les línies de defensa contra incendis de les urbanitzacions.