2020 Manifest Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones

Beguetanes i beguetans,

Avui, 25 de novembre, commemorem el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, la partida contra aquesta xacra. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per eradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibles. És el cas de l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual, entre d’altres.

Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a eradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball.

S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida.

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers

passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida.

En aquest 25 de novembre de 2020 ens volem dirigir a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones. També a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, i a les que han pogut escapar.

Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari. Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics o coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat. Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel. Sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.

Moltes gràcies. Desitjo que ben aviat puguem deixar de commemorar aquesta jornada.