2021 Manifest Diada Nacional de Catalunya

MANIFEST 11 DE SETEMBRE DE 2021

Molt bon dia a tots i a totes.

Moltes gràcies per acompanyar-nos en el dia d’avui, en aquesta Diada Nacional de Catalunya de 2021.

Tot i que encara hem de mantenir-nos separats per la distància social que marca la pandèmia, avui és un dia en el qual els catalans i les catalanes ens sentim especialment pròxims els uns als altres. Avui recordem qui hem estat, qui som i reivindiquem qui volem ser.

Els països d’arreu del món tenen marcat en el seu calendari la Festa Nacional com a una data simbòlica, de reivindicació de l’orgull nacional i per compartir a tot el món la seva manera de fer i de ser.

Així és la Diada Nacional de Catalunya: L’11 de setembre de cada any pengem la senyera als balcons i places per reafirmar un sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a nació. És una ocasió per explicar al món el nostre sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a país.

Enguany, la diada de l’11 de setembre ens continua unint amb un objectiu comú, aquell que vam decidir l’U d’Octubre de 2017: fer la república catalana. Cada any, i ja en fa 10, ens manifestem per la independència i avui el nostre desig de llibertat continua ben vigent.

L’escenari post-pandèmia és nou i ple d’interrogants, que se sumen als reptes que tenim com a societat però hi ha un aspecte que no ha canviat: la majoria social i política d’aquest país continuem volent la independència.

Durant tot aquest temps, ens sentim orgullosos del nostre bagatge: la força del món local (dels pobles i ciutats de Cataunya) i el seu paper imprescindible en la construcció d’un moviment imparable que aplega la força de la gent. Una idea que ens segueix emocionant, que ens segueix impulsant a treballar dia a dia pel nostre país, la nostra gent, la cultura i la llengua que ens és pròpia.

L’autèntica commemoració de l’11 de setembre no és la de la caiguda de Barcelona, ni només és la Diada Nacional de Catalunya. L’11 de setembre commemorem la tenacitat d’un poble que unit (més enllà de les classes socials, el gènere o la ideologia), va ser capaç de lluitar, de protegir-se i de ser resilient. Així és el poble de Catalunya.

Per això, un any més, som aquí per reivindicar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes catalans. El dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva de les catalanes i catalans, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin.

Als nostres cors hi ha una idea que persevera: volem un país millor per als nostres fills i filles, per a les generacions futures. I per aquest motiu, no defallim. Amb tot aquest temps, hem après també a empoderar-nos, a saber que podem canviar les coses, a saber què és la força de la gent. I aquest és un valor que també hem de traslladar cap al futur. Per tant, hem de continuar.

Continuar vol dir reconstruir, redissenyar i planificar el que volem, des d’on som, i cap a on anem. Ja coneixem la repressió, amb els judicis, la presó i l’exili. També ho han viscut de primera mà ciutadans anònims que han patit les represàlies a la seva pròpia pell.

Més de 3.500 catalans i catalanes represaliats que ens tenen al seu costat i a qui ahir, el Parlament de Catalunya, va reconèixer amb el lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament.

La Diada Nacional de Catalunya commemora la capacitat de resiliència dels catalans i catalanes, exemplifica la constància davant les adversitats, la perseverança en la defensa de les llibertats i la democràcia.

Seguirem caminant cap a l’objectiu d’aconseguir un país millor i més just, un país més lliure, i un país que tingui en compte les persones.

Per la meva part us vull animar, a tots i a totes, a aprofitar aquesta jornada per a refermar el nostre compromís col·lectiu de país. Catalunya ha de ser el que els catalans i les catalanes vàrem decidir.

Avui, diada nacional del nostre país, és el nostre moment per dir ben alt i clar, un cop més i tants com calgui, que no defallirem i que volem la república catalana.

Visca Begues i Visca Catalunya!