Petit Casal

L'edifici que coneixem com el Petit Casal o Colmado va ser promogut per Jaume Petit Ros i projectat per l'arquitecte Joan Bruguera Roget. Aquest projecte, executat l'any 1909, segueix les pautes bàsiques d'un primer projecte d'obres de 1903 que es conserva a l'Arxiu Municipal, tot i que respon a un plantejament més auster i menys ambiciós.

És un edifici de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, rematat per dues torratxes desiguals que s'enlairen per damunt de la resta d'eficicacions. Tanmateix, el fet que quan es va construir estigués adossat a ponent a les cases del conjunt de l’Ajuntament i Escoles (ara plaça de Camilo Riu), mentre que al nord el tancava la riera, ara oculta sota el paviment del passatge, explica que l'edifici,ara a quatre vents, solament presenti decoració a les façanes est i sud, les del passeig de l’Església i el Camí Ral respectivament. 

Les dues façanes més treballades, al sud i a l'est, presenten un seguit de portals i finestres amb decoracions d'estil modernista coronats amb arcs conopials, així com balcons amb baranes de ferro forjat i paraments estucats. El conjunt que dóna al passeig de l'Església. Els elements decoratius responen als paràmetres d'un Modernisme de caire popular que fan d'aquest edifici un dels més interessants del centre urbà.

Es va construir com a casal associatiu que aplegava les persones de tendència conservadora tant de Begues com dels estiuejants. A la planta baixa hi havia la botiga de Cal Pepet carnisser i un cafè. I al primer pis un gran saló de ball que amenitzava la colla formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i Timbaler. A partir de 1935 a la planta baixa hi hagué una botiga de queviure que li donà el nom popular de Colmado i el magatzem de la botiga mateixa. Poc després al primer pis hi va viure Jaume Petit fins que va morir el 1947.

Amenaçat d'enderroc imminent, el 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament el qual, per mitjà d'un conveni amb el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, va aconseguir que s'encarregués de redactar el projecte de rehabilitació de tot l'edifici, així com executar les obres de la planta baixa, en la qual hi hauria situat el Centre d'Informació del Parc del Garraf. L'Ajuntament es va fer càrrec de la resta de les obres i va destinar el pis a diversos serveis municipals. Les obres es van dur a terme el 1997 sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós.