Edifici de tres plantes entre mitgeres, amb una gran balconada de ferro forjat. A la primera planta comunica les tres obertures, mentre que al segon pis els balcons son individuals. A l'interior de la planta baixa destaquen els sostres de volta amb rajols. Ocupa una finca entre el passeig de l'Església i el carrer d'Àngel Guimerà.
A la primeria del segle XX i fins al final de la Guerra Civil espanyola va acollir una fonda i hostal d'estiuejants. A la planta baixa funcionava una botiga gestionada per Pere Parellada (Pere Vell). Al fons de la botiga hi havia una sala gran on s'organitzaven balls de la gent d'esquerres del municipi amenitzats per la colla integrada pel Tons (cornamusaire) i el Dimas (flabiolaire i timbaler). També s'hi organitzava cinema mut amb Pere Parellada al piano. El règim franquista va condemnar i desterrar-ne el propietari, cosa que va significar el tancament de la sala de festes. L'hostal i el bar van passar a ser gestionats per les germanes del propietari.
A la dècada dels 70 del segle XX, la finca va ser adquirida per Pere Borés i va estar tancada molts anys, ja que la tenia com un magatzem particular. Més tard va passar a mans de la Fundació Pere Borés i actualment és de propietat municipal.
La planta baixa va ser restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i, posteriorment, el també arquitecte Blai Pérez en va reformar les plantes primera i segona i també va projectar un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca.