La Barceloneta

El barri es va formar al segle XIX en terres de la família Sadurní. Es tracta d'una parcel·lació en lots de 25 pams d'amplada (uns 5 metres) per a oferir terrenys on edificar la casa de la pagesia que s'establia a les seves terres. Les finquen s'agrupen al llarg dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià, Sant Roc i el Camí Ral, amb parcel·les estretes i fondes situades a banda i banda dels carrers, de manera que la casa ocupa una part de la finca i al davant se situa l'hort.

A causa del seu origen i per la rapidesa amb què es va consolidar, els carrers tenien un aspecte homogeni que els conferia una personalitat marcada, reforçada per l'homogeneïtat social que afavoria l'activitat agrària dels qui l'habitaven, dedicats a la pagesia i al pasturatge. El conjunt es va mantenir aïllat del nucli urbà fins a finals del segle XX i molt diferenciat dels barris on acudien a estiuejar-hi.

Les cases de la Barceloneta són el que es coneix com a cases de cos. La construcció es caracteritza per la utilització de parets de càrrega de pedra embigats de fusta de paret a paret. Els edificis són molt modestos, de planta baixa i un pis en la seva major part, amb una porta d'arc escarser als baixos i una sola obertura al primer pis, generalment una finestra o més rarament un balcó sense volada i amb la barana de barrots senzills i sense decoració. De vegades, al cos de casa adossat a l'habitatge apareix un cos auxiliar on se situa el corral, la quadra per als animals de tir o la pallissa.

Davant de cada casa hi tenien l'hort, el forn per al pa i el pou. Aquesta disposició va durar fins a la urbanització definitiva del sector, a finals del segle XX. Però quan es van eixamplar els carrers van desaparèixer molts pous i els horts es van transformar en solars per a nous habitatges, tot i que alguns elements característics del barri van incorporats a la urbanització per voluntat de la propietat, que ho van demanar i van arribar a un acord amb l'Ajuntament i encara es reconeixen al llarg dels carrers. La modernització de moltes cases també ha fet perdre l'aspecte tradicional de les construccions.

Les famílies que vivien als barris eren treballadores que tenien horts amb animals, dels quals en venien els productes secundaris com la llet, els ous o múltiples productes agrícoles.