Raval de Campamà

El barri o Raval de Campamà està situat a l'oest de l'actual centre urbà de Begues, al peu del Camí Ral, una via que, des de l'Edat Mitjana i fins a la primeria del segle XIX, va ser el principal eix de comunicacions entre Barcelona i Vilafranca del Penedès.

El Raval té els orígens al segle XVIII, quan una bona conjuntura econòmica va permetre la instal·lació de pagesia sense terra en qualitat de parcers de la propietat a Can Térmens. Aquest no és un fet aïllat, sinó que es va produïr a tot el país, també a les propietats de les grans masies de Can Sadurní i Can Romagosa. En aquells moments, els terratinents van establir famílies pageses mitjançant el pagament de censos i contractes de parceria, els quals van artigar terres ermes fins aleshores i van posar-les en conreu plantant-hi vinyes.

A Begues hi ha referències del cognom Campamar des de l'any 1504. El 1610 s'esmenta el foc de Campamà a la llibreta de compliment pasqual i també sabem que del 1642 al 1701 es bategen membres de la nissaga Campamà del mas Bosch i de la plaça. Al Salpàs de 1880 es recull la masia de Cal Tabaco com a Campamà de Baix, i això fa suposar que hi havia un Campamà de Dalt que pensem que correspon a Can Pasqual.

Cal Tabaco

En aquest barri trobem també la casa coneguda com Cal Tabaco, nom que deriva de l'activitat que havien desenvolupat en el passat alguns homes de la família que es dedicaven al contraban. Amagaven el tabac desembarcat en algun racó discret de les costes de Garraf i feien servir la casa com a centre per a distribuir-lo.

També es té record que a mitjan segle XX, una de les dones de la família era modista i confeccionava els vestits de núvia per a moltes veïnes de Begues amb l'ajuda d'altres veïnes que hi anaven a cosir.

Aquesta família vivia també del lloguer de cases d'aquest barri i de treballar el camp. Entre altres conreus destaca el de préssecs, que va ser important a tot el municipi. Aquest negoci es va acabar quan una plaga va matar molts arbres, però va tenir una gran producció perquè durant les millors temporades es van arribar a recollir 150 caixes diàries.

Ca l'Agustí

La masia de Ca l'Agustí és una casa de pagès del segle XIX situada al peu del Camí Ral. La construcció té la clàssica planta rectangular de tres cossos amb planta, pis i golfes. La teulada és a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. Queda protegida per una lliça o baluard que tanca un pati petit situat davant la façana principal de l'edifici.

A la façana, coberta amb un arrebossat terrós, hi destaquen les portes i finestres en disposició simètrica i emmarcades amb maons emblanquinats i un rellotge de sol, característic de les classes de pagès de Begues. Aquest és un dels pocs que es conserva sense que hagi estat mai restaurat i encara permet distingir-hi la policromia original amb colors ocres i blaus.

Cal Fuster i Vil·la Carmen

A llevant del barri i a peu del Camí Ral trobem uns altres edificis destacats.

La masia de Cal Fuster apareix documentada al Salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens. Es tracta d'una masia de planta baixa, un pis i golfes, amb una teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Presenta una composició molt senzilla. A l'eix de la façana hi ha l'entrada resolta amb un arc carpanell i porta de doble batent, i dues finestres situades a banda i banda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha una balconera amb una llosana volada i barana de ferro i al costat un rellotge de sol. Totes les façanes estan acabades amb un arrebossat de color blanc.

La casa coneguda com Vil·la Carmen és una casa d'estiueig de planta rectangular amb dos cossos diferenciats. El cos de davant, amb coberta plana, conté l'entrada. Al darrere, un volum diferenciat, cobert amb teulada a dos vessants, completa l'edifici, el qual fou acabat el 1929.