Itinerari 'Pou del Glaç i obagues de les Tallarisses'

En aquest fàcil i plàcid recorregut, començarem flanquejant per la base del vessant nord-est de la muntanya de les Tallarisses. Entre pinedes de pi blanc esquitxades de joves alzines, crescudes entre les abandonades feixes afermades amb marges de pedra seca, anirem seguint de ben a prop el curs de la riera de Begues. Passarem pel popular pou del Glaç i, més endavant, un cop travessat el fondo de la Vena, seguirem les obagues per tornar, tot seguint l'antic camí de la Massana.

De la riera de Begues a les Tallarises

Des de ben a prop de can Térmens, els camins del vessant obac de les Tallarisses s'escolen pel mig de les abandonades feixes de vinyaconstruïdes antany a base de marges de pedra seca que encara sobreviuen enmig de la boscúria. També hi sobreviu una molt ben conservada barraca de vinya, clar testimoniatge del viu passat agrícola de la zona. Al llarg d'un bon tram, el camí segueix la base del vessant, ben a prop del curs de la riera de Begues. De cop, enmig de l'espessa boscúria, ben orientat a la part més obaga, el pou del Glaç, força visible i ben conservat. També ens deixa clar tot el que calia fer amb els mitjans de l'època per a poder aprofitar els recursos naturals de la zona, en aquest cas, el glaç que es formava en ple hivern en aquests racons obacs de la riera de Begues.

Seguirem pel bell mig de la pineda, ara més esclarissada, ara més espessota. Just abans d'arribar al fondo de la Vena, una franja arrasada de vegetació arbòria clarament d'origen humà (tot just per fer-hi passar unes torres elèctriques), és prou motiu perquè el canvi de condicions hi faci créixer a cor què vols la ginesta, una planta molt heliòfila, és a dir, molt amant de la plenitud de l'escalf del sol. En plena florida, aquests ginestars seran una de les estampes més belles de la passejada.

Ara, travessarem el fondo de la Vena per enfilar-nos entre bonics exemplars de càrritxs, una espècie no molt propícia, pel senderó de l'obaga de la Vena, que ha de conduir cap a l'ample camí que ens ve de can Maçana i que ens deixarà a Can Térmens. El camí flanqueja els vessants de l'obaga de les Tallarisses, ara cap aquí, ara cap allà. Entre els arbres, de tant, en tant, una obertura suficient ens deixa veure unes discretes vistes, ja que tampoc ens hem alçat massa. Tot plegat, molta discreció.

Finalment, arribarem a Can Térmens, arrelada pairalia beguetana, ja a tocar d'on hem començat tot just fa una hora i mitja.

Mapa, fitxa tècnica i més detalls de la ruta, en aquest enllaç.