Colònia Petit

Va ser promogut per Jaume Petit Ros, juntament amb l'hotel restaurant Petit Canigó de la Collada, el Petit Casal, el Teatre El Goula o la línia d'autobusos Begues-estació de Gavà, amb l'objectiu de reactivar l'economia del municipi després de la crisi de la fil·loxera. Va ser inaugurat el 1915 i va esdevenir un dels centres d'esbarjo més populars del poble i un exemple de dinamització de la vida social dels estiuejants, que durant les primeres dècades del segle XX van començar a fixar a Begues les seves segones residències.

Es tracta d'un conjunt constituït per diferents edificis. El més emblemàtic era l'hotel, resolt amb un llenguatge Modernista. Amb la porta situada en la confluència del Camí Ral amb el carrer de Jaume Petit, quedava presidit per una gran porxada amb coberta de trencadís que donava accés a les diferents habitacions del primer pis, totes lligades per la façana sud amb una gran balconada de ferro forjat i unes finestres decorades amb motllura de pedra artificial que agrupen elements vegetals seguint un estil Modernista.

Darrere l’hotel hi havia una sala de festes i un seguit de casetes d’estiueig que es llogaven a famílies de la petita burgesia barcelonina que fugien de la ciutat a l’estiu, tot buscant un clima més fresc, de les quals encara se'n conserva una al final del carrer. Al vestíbul hi hagué un bar restaurant obert fins als anys 70 del segle XX, on també es venien els bitllets del cotxe de línia a Barcelona.

La bona relació entre els estiuejants i en Jaume Petit va afavorir que aquest emprengués accions de mecenatge en alguns dels seus edificis de Begues. Per aquesta causa va ser distingit el 1927 amb la presidència d'Honor de l'Associació de Sordmuts de Barcelona. A fi que infants amb discapacitats auditives poguessin gaudir d'uns quants dies de lleure, va patrocinar unes colònies durant l'estiu al seu hotel.