Ermita de Santa Eulàlia

L’ermita de Santa Eulàlia, situada sobre un turó enmig del pla de Begues, és una petita capella d’origen incert que ja es documenta a l’any 1458. Fou ampliada al segle XVII i s’hi feren reformes en el segle XIX. Pertany a la masia Can Sadurní i dóna nom al puig sobre el qual està situada.

El creixement d’una pineda al seu entorn ha comportat que hagi perdut el protagonisme i domini visual. Cada any s’hi celebra la Festa del Most (la tercera setmana d’octubre), i la festa de Santa Eulàlia, el 12 de febrer, amb la tradicional benedicció i repartiment de coques.

L'edifici és una senzilla capella de nau única, amb murs de maçoneria arrebossats i coberta de fusta atirantada. La nau té orientació llevant-ponent, amb una sagristia adossada a l’absis per la banda de migdia i un cor amb estructura de fusta als peus. La façana és llisa i sense decoració, amb una porta embellida que recolza sobre els carreus dels brancals. Sobre la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa i un petit campanar d’espadanya de maó vist, coronat amb una creu de ferro. Dos bancs de pedra situats a banda i banda del portal facilitaven el descans als feligresos.

L'interior és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de pedra. El sector del presbiteri està lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s’hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple. A la paret de l’epístola hi ha la porta d’accés a la sagristia. Damunt l’entrada, i adossat al mur de la façana principal, trobem el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable.

Aquesta ermita té l’origen en els eremites que hi havia al puig de Santa Eulàlia, entre els segles XV i XVI. La primera referència documental la trobem al capbreu del 1458. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les formes més importants a l'edifici es va fer l'any 1832 gràcies a la qual l'ermita va adoptar l'aspecte amb què ha arribat fins avui.