Església Parroquial de Sant Cristòfol

L’actual església de Sant Cristòfol substitueix una església més modesta construïda entre 1929 i 1931, la qual, durant la Guerra Civil espanyola va ser usada com a magatzem de gra. Una part de la nau original es conserva annexa al costat de llevant, darrere d’una galeria posterior, i està ocupada per la sala anomenada Aixopluc, on eventualment s’hi han representat obres de teatre. Al costat de ponent hi ha la nova rectoria.

La construcció de l’actual temple parroquial va començar el 1955 i es va alçar sobre una plataforma graonada perquè l’església anterior s’acostumava a inundar en les temporades de pluja. El rector, mossèn Enrique Goday, va encarregar-ne el projecte a l’arquitecte municipal Joan Baptista Serra Martínez, qui va dirigir les obres fins a la seva mort. L'acabament del temple va ser encarregat, ja mort Serra Martínez, a l’arquitecte de la Diputació Manel Baldrich i Tibau, que en projectà el presbiteri. El temple fou consagrat el 12 de novembre de 1961 per l’arquebisbe de Barcelona, Gregori Modrego Casaus, en presència de l’alcalde Joan Mitjans Escala i les autoritats municipals. El 25 de juliol de 1966 es va inaugurar el rellotge del campanar i el 17 de novembre de 1968 es va beneir la capella de la Mare de Déu de Montserrat.

A l’església s’hi conserva una creu processional d’argent del segle XV procedent de l’antiga església de La Rectoria, que molts habitants consideren com un tresor del poble. Durant la Guerra Civil espanyola alguns feligresos la van amagar perquè tenien por que la poguessin robar. Algunes altres peces preuades també es van amagar, però no es van recuperar ni mai més se n’ha tornat a saber res.