Mas Pasqual

La masia de Mas Pasqual o Cal Ritu té un orígen antic, però en els arxius està referida amb diferents noms. El capbreu de 1595 situa el Mas Campamar que, probablement, és Mas Pasqual, al puig de Santa Eulàlia, limitant al nord, est i sud amb Jaume Sadurní de l'Espluga (Can Sadurní) i a l'oest amb Jaume Girona. L'any 1504 ja consten a Begues els Campamar que, del 1642 a 1701, es bategen Campamà del Mas Bosch i de la plaça. En el Salpàs de 1880 s'identifica Cal Tabaco com a Campamà de Baix, concordant amb la toponímia actual. Però això podria implicar l'existència d'un mas Campamà de Dalt que serie el del puig de Santa Eulàlia. Amb aquest nom, o potser amb altres, segons la propietat, va existir durant segles.

El 1714 Josep Llaurador, membre del Consell barceloní presidit per Rafel de Casanova i notari del baró d'Eramprunyà, va prendre el mas amb 65 mujades situades al coll de Soronella en ser-li segrestat pel govern borbònic. El 1765 el mas Llaurador era propietar de Joan Pasqual, de qui prengué el nom. A finals del segle XIX i durant una bona part del XX va ser propietat de la família Borés, i va ser gestionada per masovers, entre els quals el Ritu, d'on prové el seu nom popular.

El Mas Pasqual, format per dues edificacions adossades orientades al sud, està situat a mitja costa del puig de Santa Eulàlia, en una situació microclimàtica i un domini del territori excel·lents. El cos més gran, situat a llevant, va ser modificat als anys 30 del segle passat, i va perdre el teulat a quatre vessants i l'aspecte de torre que tenia per passar a adoptar una fesomia clàssica a dos vessants. Conserva brancals de pedra a les finestres i un antic festejador tapiat. L'edifici de ponent ha de ser més antic encara, ja que a l'interior es conserva una arcada gòtica (dels segles XIII-XIV) i una llar de foc amb forn.