Raval de Sant MartÃ
Coneixem per Raval de Sant Martí o simplement el Raval un petit conjunt rural format pels carrers de Sant Joan, del Carme i el passatge de Sant Martí. Probablement és el nucli urbà més antic del municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes pel fill cabaler de Cal Romagosa (germà de l’hereu, que rebia un dot en terres o diners per a poder formar una família independent), a qui van donar les terres de La Tenda durant el segle XVII en un context de redreçament econòmic i expansió del conreu de la vinya.
Abans sembla que s’anomenava raval de Cal Ferrer i també aquest lloc era conegut com l’hospital, encara que no tenim cap dada relacionada amb aquest nom. Els carrers estrets i tortuosos i una finestra de pedra evidencien la seva antiguitat.
Cal Cadet, antiga masia modernitzada als anys vint, presideix la plaça de la Creueta i marca l’entrada al barri des de la Rambla. A l’interior del barri, el carrer del Carme, de traçat sinuós, assoleix el màxim encanti condueix a La Tenda. El carrer de Sant Joan, de Gavà, i el passatge de Sant Martí defineixen els límits del conjunt: el primer amb cases de cos d'arrel neoclàssica i el darrer amb modestes cases menestrals resoltes amb un modernisme popular. Can Trias, la Torre Montserrat i el Bon Repòs responen a la implantació de cases d’estiueig que van transformar el barri a principis del segle XX.
La Tenda
La Tenda és una antiga masia que conserva les seves dependències auxiliars, estructurades entorn d'un pati voltat amb una tanca. L'edifici, poc transformat, manté l'aspecte de la casa tal com devia ser a mitjan segle XIX, i entre els seus elements més interessants hi ha un rellotge de sol que conserva la policromia original.
Abans de construir-se i urbanitzar-se la zona central de Begues, en les primeres dècades del segle XX, la Tenda era el lloc de balls i de festes perquè encara no hi havien locals socials (com després foren Cal Pere Vell i el Petit Casal). Probablement es feien a la gran sala central de la planta baixa de la masia, coberta amb volta rebaixada.
Avui encara recordem l’avi Ramon Guasch de Cal Sacaire, que als anys trenta i quaranta del segle passat venia aquí a fer teatre per la Festa Major.
Sembla que el nom de la masia devia tenir l’origen en una carnisseria, d’on deu venir el nom de La Tenda. Probablement es tractava de carn d’aus, ja que a la masia avui només s’hi recorden aquests tipus d’animals. Aquesta família s’encarregava de la masia Can Romagosa, i l’administrava, en controlava el treball i en supervisava els contractes i els tractes amb tota persona que treballava en aquella gran finca. Com a família pagesa, conreaven terres a prop del Camí Ral, que eren propietat dels frares de Ca n’Amell, a qui havien de donar una part de la collita.
Es recorda també com l’avi Panxito, el Francisco, solia anar cada any més de deu dies seguits al corral de Can Romagosa a fer una carbonera per a disposar de carbó per a tot l’any.
Cal Ferrer
Al número 11 del carrer del Carme hi ha Cal Ferrer. Es tracta de la ferreria de la família Artigas, que han estat ferrers des del 1760, durant 8 generacions. L'ofici de ferrer era imprescindible en el context agrari: feien tota mena d'eines per al camp, muntaven les rodes dels carros i, sobretot, ferraven les muntures. A la paret de la ferreria es conserven nombroses anelles per lligar-hi els cavalls abans de ferrar-los. La feina tenia una gran varietat d’aplicacions i treballaven en col·laboració amb els fusters fent golfos, panys, claus i forrellats; o els carreters (el Sebastianet) fent llandes, cèrcols per a maces o bótes, etc.
El ferro es comprava en barres a Barcelona, les quals s’escalfaven a la fornal, es tallaven amb escarpes i cisalles, i se’ls donava forma a cops de mall a l’enclusa. Per a les eines de més desgast s’utilitzava acer suec. Finalment es trempava submergint-lo en aigua per a aconseguir un tall més dur.
Passatge de Sant Martí
De la resta del barri també podem destacar un parell de cases situades al passatge de Sant Martí, com serien la casa situada al número 15, coneguda com Cal Jan, d’estil modernista i la casa situada al número 12, coneguda com a Cal Porrós, d’estil noucentista.