Tinc un somni...

Un somni... Us sona?

Vaig somiar un centre cívic obert a les iniciatives personals i col·lectives; viu, en constant evolució. Un espai ple d'infants, jovent i gent gran, que s'hi movia com per casa seva.

Somiava un punt de trobada, de gestió i participació on la ciutadania podia accedir lliurement per gaudir d'un ampli ventall de propostes i activitats socioculturals de qualitat.

Un centre dinamitzador per afavorir la convivència, esperonar el pensament crític i estimular la implicació de la ciutadania en millorar la seva manera de ser i d'estar al poble i al món.

Però les veus de moltes veïnes i veïns del poble em van despertar:

- Somiatruites, que penses que et pots deslliurar del control? Que no captes la por a perdre la governança de l'equipament?

- Que no saps que per entrar als espais has de fer una instància que triguen dies a resoldre?

- I a més, què pertanys a una entitat? No? Doncs no hi tens res a fer.

- D'entrar a qualsevol hora, oblida-te'n. I a les vacances quan més ens ve de gust anar- hi? Res, tancat!

- I el bar, penses que és l'ànima del centre? I ara! Res d'això.

- Ah, que el bar no és rendible? Escolta: potser les condicions que l'ajuntament proposa per al concurs en dificulten més la rendibilitat?

- I per acabar d'adobar-ho, el bar estarà tancat uns quants mesos per obres! Que no creus que això es podia preveure?

- Doncs mireu, els vaig dir, potser ara que el bar està tancat i pendent de remodelació, a les portes d'un nou curs, és un bon moment de parar-se a pensar què fer amb El Roure...

No oblidem que els somnis ens fan avançar. O volem que el nostre centre cívic sigui una sala d'espectacles i tallers per utilitzar de tant en tant?